Reflexionant sobre la seguretat a les pistes d’esquí
La setmana passada llegíem la trista notícia de la mort d?un esquiador a Port Ainé, víctima d?una caiguda desafortunada. Des de fa temps estic reflexionant sobre la seguretat a les pistes d´esquí. Tinc la impressió que d’aquest accident se n’ha parlat – i escrit – molt poc i això no deixa de sorprendre’m quan altres vegades accidents similars han fet córrer rius de tinta.
Serà per la situació que estem vivint, serà per la poca afluència d’esquiadors a les estacions d’esquí, o serà per qualsevol altra raó que se m’escapa, però aquesta sensació de no saber més detalls dels fets em sorprèn molt.
Us puc assegurar que he buscat als mitjans -especialitzats i generalistes- informació sobre aquest accident i res, o molt poca informació. Una notícia molt concisa:
“Un esquiador de 56 anys ha mort aquest dilluns a l’estació de Port Ainé (Pallars Sobirà), segons han confirmat fonts dels Mossos d’Esquadra i de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
Els gestors de l’estació d’esquí de Port Ainé han detallat que, al moment del descens, l’home hauria topat amb un altre esquiador que estava aturat. Aleshores, hauria perdut el control i ha acabat xocant contra un paravent.
Els fets han tingut lloc poc abans de les 12 del migdia i els serveis d’emergències han arribat en tres minuts i han practicat les maniobres de reanimació. També s’ha activat l’helicòpter del SEM, però no s’ha pogut fer res per salvar-li la vida. La víctima, de nacionalitat japonesa, residia al poble de Roní, al municipi de Rialp (Pallars Sobirà).
Fonts de FGC han explicat que aquesta és la primera persona que perd la vida a l’estació de Port Ainé mentre practicava esquí, a tota la història de l’estació d’esquí.
A més, han indicat que la zona on hi ha hagut l’accident estava senyalitzada, així com la resta del domini esquiable de les pistes. També han dit que s’ha seguit en tot moment el protocol de seguretat establert” https://www.nevasport.com/, https://www.elperiodico.com/es/sociedad,….
Aquesta mateixa notícia es repeteix a tots els mitjans, sense més explicacions. Deu ser perquè estic molt sensibilitzat amb el tema dels accidents d’esquí -https://www.lamountain.es/seguridad-las-pistas- però no puc deixar de pensar en el que havia de passar perquè algú tingui la desgràcia de patir un accident ia sobre deixar la vida practicant un esport que estimem tant com és l’esquí.
En qualsevol cas, reflexionant sobre la seguretat a les pistes i si analitzem la notícia tal com es descriu, hi ha preguntes que no deixen de donar-me voltes pel cap. L’esquiador “aturat” estava aturat al mig de la pista o una mica apartat del pas general? ¿L’esquiador accidentat baixava a una velocitat ajustada al nivell d’esquí o anava excessivament ràpid, aprofitant que aquesta temporada hi ha molt pocs esquiadors a les estacions? Tenia prou nivell d’esquí per a la pista que baixava?
Sense entrar en detalls de la causa de l’accident – sempre hi ha una raó i en aquest cas la desconeixem – insisteixo a reflexionar una vegada més en si realment estem esquiant d’acord amb el nostre nivell tècnic. He esmentat diverses vegades que hi ha dues coses (com a mínim) que han ajudat moltíssim a facilitar la vida als esquiadors: els esquís carving i el cada dia millor condicionament de les pistes. Però alhora aquests avantatges també es converteixen en enormes “inconvenients”.
Moltíssima gent creu que esquia millor del que realment esquia. Les classes d’esquí – particulars i/o col·lectives – han patit una caiguda espectacular, per no dir que una classe de surf de neu és gairebé un miracle. És una realitat que si abans a un debutant muntar-se en un remuntador significava un mínim de 2 a 3 hores de curset, avui dia (que les estacions han reemplaçat telesquís per telecadires i per tant no hi ha cap dificultat per pujar) trobem “esquiadors atrevits” que es llancen per les pistes sense control. Parlo de debutants com a exemple (potser els menys) però sí que passa el cas d’esquiadors intermedis i crec que sobretot el d’esquiadors que es creuen molt avançats i potser no ho siguin tant.
Amb uns esquís de 165 cm o menys i amb una pista perfectament trepitjada, qualsevol li sembla que cal baixar a tota velocitat sense importar quanta gent està esquiant en aquell moment per la mateixa pista que tu. No fa gaire vaig tenir una amigable discussió relacionada amb això. Mentre pujava a un telecadira, a propòsit d’un típic xoc entre esquiadors que acabàvem de presenciar, va sorgir una discussió entre els amics que ocupàvem la cadira sobre qui havia estat el responsable del xoc.
Evidentment per a mi la cosa estava més que clara: l’esquiador que va per davant – per sota – o com li vulgueu trucar, té sempre preferència i el que va darrere és el que té l’obligació d’observar i preveure els moviments que farà el seu predecessor.
No val excusar-se amb “és que se m’ha creuat”, “és que ha fet un viratge molt gran ocupant tota l’amplitud de la pista”, NO VAL. El que va darrere pot – i ha de – veure els que van davant i per tant és la seva obligació no posar en perill els altres esquiadors.
Reflexionant sobre la seguretat a les pistes, penso amb l’accident de Port Ainé perquè estem veient que els accidents per col·lisió a l’esquí – i surf de neu – van en augment cada any (evidentment aquest any serà una excepció) quan el nombre d’esquiadors no està augmentant – almenys de forma significativa –. Pregunta: Què és el que passa? Convertirem l’esquí en un esport de molt més risc del que ja té per la seva naturalesa? Tan difícil és comportar-se de manera “civilitzada” quan estem esquiant?
Al llarg de la meva trajectòria personal he estat “envestit” un mínim de dues vegades per un altre esquiador. Per sort cap d’elles m’he lesionat, però us asseguro que les dues “envestides” vaig sortir volant literalment i podien haver estat força greus. Vaig tenir sort. Però, calia esquiar amb tal descontrol que no fossin capaços d’esquivar-me? Crec que és un tema molt important, que pot portar conseqüències i que no està pres amb la serietat que mereix.